Portada
Evolució de la Ciutat d'Eivissa
La ciutat antiga es va desenvolupar a partir del primer assentament fenici ubicat al puig de Vila. Segons els textos clàssics, Aiboshim , la ciutat de Bes, fou fundada, l'any 654 aC . El nucli urbà es componia d'una acròpolis i una zona portuària a la vora de la badia; també comptava amb temples i zones artesanals amb importants terrisseries.Es calcula que al segle V aC. la ciutat tenia entre 3000 i 4000habitants. Durant tota l'època púnica va ser un centre comercial de gran vitalitat, que exportava productes manufacturats a diferents llocs de Mediterrani.
Després
de la destrucció de Cartago, l’any 146 aC, la ciutat mantingué la seua
autonomia política i comercial i va continuar, fins i tot amb major
intensitat, l’activitat comercial i industrial com a ciutat federada de
Roma. Aquesta etapa va finalitzar quan Vespasià la convertí en municipi
romà (Municipius Flavius Ebusus) l’any 70 dC. Comença aleshores un
període de decadència que es mantengué, gairebé, tota la fase imperial
romana fins a l’arribada dels vàndals - l'any 424 dC.- i bizantins -el
535 dC.- això no obstant, durant els últims segles de l'antiguitat, es
detecta una lleugera recuperació de l’activitat econòmica a l'illa,
sobretot al camp.
Les muralles de dalt vila
Descripció.
Les
murades d'Eivissa, construïdes a la segona meïtat del segle XVI, són un
exemple molt ben conservat de la tipologia de murades renaixentistes en
la perifèria d'Europa, juntament amb les murades de La Valette a Malta i
les de l'illa Terceira a les Açores. El recinte té un perímetre de
1.800 metres, amb un tram de 130 metres de costa escarpada que no
requereix murs, i tanca una superfície interior de 10 hectàrees.
L'evolució de les obres de les murades i el seu significat.
Desde
l’Antiquitat i fins a l’Edat Contemporània, les murades foren les
fortificacions fonamentals per protegir les ciutats als indrets més
perillosos, gairebé sempre en les fronteres i en la costa. En el cas
d'Eivissa, al segle XVI, es juntaven ambdós trets: l'illa era fronterera
amb l'Islam que dominava la banda Sud del Mediterrani, i a més l'illa
estava situada en la línea de comunicació que unia les illes Balears amb
la costa llevantina de la Península i el Nord d'Àfrica amb la costa
catalana i francesa. Els enemics més probables llavors eren França i
sobre tot els pirates berberiscs de l’Imperi Otomà.
Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Té una altitud de 382 m, i al seu costat es troba Es Vedranell de 128 m. Els dos illots són una reserva natural inclosa al Parc natural de Cala d'Hort, Cap Llentrisca i Sa Talaia.
És
Vedrà és un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees
que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala
d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està
habitat. Una de les millors vistes que és pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera,
una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a
molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i
enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen
cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses
.jpg)
La Catedral de la Verge de les Neus o d'Eivissa, està situada en el Dalt Vila en la ciutat d'Eivissa. Va Ser construïda sobre l'antiga mesquita de Yebisah. És una catedral construïda en el segle XIII en estil gòtic català, tot i que la nau va ser remodelada a estil barroc.
En aquesta catedral es rendeix culte a Santa María la Major i a la Mare de Déu de les Neus (aquesta última Patrona d'Eivissa), perquè eren les dues festivitats més properes al 8 d'agost,
data de la conquesta d'Eivissa i els catalans volien aixecar una
església que commemorés tal esdeveniment. La celebració de Santa Maria
es popularitzà molt durant el segle XIII per tradicions marianes a les
que Jaume I
era proper. Així és com, a part de la catedral d'Eivissa, altres
catedrals sorgides per la conquesta catalana també estan dedicades a
Santa Maria, com la catedral de València. Durant el segle XVII el seu interior va ser completament remodelat en estil barroc. És visitable el Museu de la Sagristia.
Fonts
Muralles http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.eivissaweb.com/eivissa/fotos/dalt-vila/1a.jpg&imgrefurl=http://www.eivissaweb.com/reportajes/castillos-y-torres/dalt-vila/&h=213&w=298&sz=35&tbnid=o7Humf3oBcq0CM:&tbnh=90&tbnw=126&zoom=1&usg=__kkTTfsoDSyZXoRZI5JRFv8_FEio=&docid=dYaYCF6Wed_LxM&hl=ca&sa=X&ei=z27MT67UD-iw0QXk8YTRAQ&ved=0CHsQ9QEwAQ&dur=816
Es vedrà
http://ca.wikipedia.org/wiki/Es_Vedr%C3%A0
Catedral
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_d%27Eivissa
No hay comentarios:
Publicar un comentario